activitat 2: poema LXVI

 

Ningú no pot tenir en si poder

d'amar altri contra la seua voluntat,

ni ser tan fort, amb prou potestat

per deslligar els nusos que Amor sap fer.

Qui és el foll que em reptarà si no ame?

Qui és el foll que em reptarà perquè ame?

Tal passió no la pot forçar ningú;

per això no em queixe si algú em vol bé.

 

Oh Amor veritable! A tu t'invoque i reclame:

puix que m'has plagat, vulgues donar-me         10

aquell ungüent que sol guarir

els pacients que passen mal per tu.

No siga jo l'únic en el teu desfavor!

Amb les mans juntes, et demane pietat;

no em dones mercè sinó recompensa del servei;

ame tant com Amor pot fer que algú ame.

 

Oh tu, que ets suprem dolor

quan fas unir els volers contradictoris!

No et veja tal, o concedeix-me morir;

més dolça em serà l'amargor de la mort.           20

Mostra'm la llum de la veritable esperança,

no pas aquella, vana, que sempre em ve de tu,

sinó una altra, consentida per la raó.

No em vulgues donar confiança enganyosa!

 

Així com el malalt té fermança de viure,

tot i els seus mals, per ser-li habituals,

i quan per accident algun altre mal li ve

la imaginació el llança en por de mort,

m'esdevé a mi, que ja no m'era res

el mal d'Amor, vivint-hi acostumat,                 30

i ara, amb un mal nou, vinc a morir per ell,

per no ser com l'altre i sí molt major.

 

Oh tu, Amor, a qui Déu ha permès

de fer que l'home vell obre com un infant,

i que el savi no s'anomene innocent

mentre de tu no siga preservat!

Tu ets aquell aire molt pestilent

que porta al món una plaga mortal;

fóra preferible quedar cec abans de rebre'n el colp,

però el ferit, només la mort el guareix.             40

 

Amor, amor; el dia en què l'Innocent

per bé de tots fou clavat en la creu,

vós em feríreu, perquè jo em guardava malament,

pensant que la solemnitat del dia em protegia.

(adaptació de Fuster, J., Antologia poètica, L'ham)