activitat 3: poema XXIII

 

Així com a aquell que s'adelita en el somni
i el seu delit ve de foll pensament,
m'esdevé a mi, que el temps passat em reté
la imaginació, i altre bé no l'habita.
Sentint estar a l'aguait el meu dolor,
i sabent del cert que he de jaure en les seues mans,
cap bé no em pot caure en temps a venir;
aquell passat és, per a mi, el millor.

 

No em trobe gens afecte al temps present,
sinó al passat, que és no-res i finit.                  10
en aquest pensament em recree i m'adelite,
però, quan el perd, augmenta el meu dolor,
tal com aquell qui és condemnat a mort
i ho sap de molt temps i s'aconhorta
i li fan creure que serà indultat
i el fan morir sense un punt de record.

 

Plagués a Déu que el meu pensament fos mort,
i que passàs la meua vida dormint!
Malament viu qui té el seu propi pensament
per enemic, fent-li report d'enuigs ,               20
i quan el vol servir d'algun plaer,
li esdevé com a la dona amb el seu infant,
que, si amb plors li demana verí,
té tan poc seny que no sap contradir-lo.

Fóra millor sofrir el meu dolor
que no mesclar una mica de goig
entre aquells mals, que em trauen de seny
quan del passat plaer he d'eixir.
Ai! El meu delit es converteix en dolor;
l'afany és doble després d'un breu repòs,          30
així com el malalt que per un bocí plaent,
tot el seu menjar es nodreix en dolor;

o com l'ermità, a qui no creix enyorança
dels amics que tenia en el món
quan ja fa molt temps que no ha estat en lloc poblat,
i per casualitat un d'aquells se li apareix,
que li renova els passats plaers,
de manera que el passat li fa tornar present;
però quan se'n torna, li és forçat de sentir aflicció;
el bé, quan fuig, crida el mal a grans veus.     40

Plena de seny: quan l'amor és molt vell,
absència és el cuc que el destrueix,
si no se li oposa una dura fermesa
i no es desconfia del consell de l'envejós.