activitat 1: poema XXIII

Deixant a part l'estil dels trobadors,

els quals, per passió, ultrapassen la veritat,

i, reprimint el meu voler afectat

perquè no em torbe, diré el que trobe en vós.

Tot el que jo diga als qui no us hauran vist,

res no els valdrà, perquè no hi donaran fe;

i els qui us veuran, si dins vós no veuen,

se sentiran l'ànima trista en creure'm a mi.

L'ull de l'home neci no és tan ofuscat

que no jutge per gentil el vostre cos;              

no el coneix tal com l'home subtil;

el color sí, però no sap res de la textura.

Tot el que pertany al cos, sense participar

amb l'esperit, prou ho coneix el grosser;

pot bé saber el vostre color i el port,

però ja no podrà parlar bé del vostre gest.

Tots som grossers a poder explicar

el que mereix un cos bell i honest;

joves gentils, ben experts, l'han requerit

i, famolencs, els cal abstenir-se'n.                  

El vostre seny fa allò que cap altre no abasta,

puix que sap regir la molta subtilesa;

a fer tota mena de bé, la peresa s'adorm en vós;

no sou verge perquè Déu volgué que deixàsseu descendència.

Només per a vós arribà la bona pasta

que Déu va retenir per fer dones singulars;

bastants n'ha fetes, molt sàvies i bones,

però la perfecció Dona Teresa la tasta;

posseint en si tan gran coneixement             

que res no li falta perquè tota no es conega;

la seua bellesa encega l'home devot;

past d'entenents és el seu enteniment.

Els venecians no tenen un règim

tan ordenat com el vostre seny governa

subtilitats (que l'enteniment us nodreix)

i el moviment impecable del cos bell.

Tan gran delit sent tot bon entenedor

i tan ocupat es troba a entendre-us,

que el desig del cos no es pot entendre      

a baix voler, ans està com a mort.

Lliri entre cards: el meu poder no arriba

a tant, que pogués fer-vos una corona invisible;

vós la mereixeu, perquè una corona visible

no s'ha de posar allà on hi ha el miracle.

(adaptació de Fuster, J., Antologia poètica, L'ham)

Apartant-me de l’estil dels trobadors,

els quals, per massa passió, deformen la veritat,

i reprimint l’afectació del meu sentiment

perquè no em torbe, diré el que trobe en vós.

Tot el que diga als qui no us hauran vista

res no els valdrà, perquè no s’ho creuran.

i els qui us veuran, si dins vós no veuen,

tindran l’ànima trista, en creurem a mi.

L’ull de l’home neci no té tan poca vista

que no reconega que el vostre cos és bell;

no l’aprecia tant com l’home intel·ligent;

veu el color, però no n’aprecia la textura.

Tot el que pertany al cos, però no l’esperit,

és el que veu el grosser;

el color i la bellesa els pot apreciar molt bé,

però del gest (interior)ja no podrà dir res.

Tots som grossers a l’hora d’expressar

el que mereix un cos bell i honest;

joves gentils, ben experts, ho han intentat,

però, famolencs, han hagut de renunciar-hi.

El vostre seny fa el que altres no poden fer,

ja que sap regir amb molta saviesa;

per a fer qualsevol bé la peresa no existeix en vós;

no sou verge perquè Déu volgué que deixàreu descendència.

Només amb vós es va gastar la pasta

que Déu va reservar per fer dones singulars;

moltes n’ha fetes, molt sàvies i bones,

però només dona Teresa s’acosta a la perfecció,

perquè té tan gran coneixement

que no li falta res que no es valore;

la seua bellesa encega l’home devot,

el seu enteniment és aliment per als savis.

Els venecians no tenen un règim tan ordenat

que es compare a com la vostra intel·ligència governa

les subtilitats (que l’enteniment us proporciona)

i el moviment impecable del vostre cos bell.

Tan gran plaer sent l’home intel·ligent

i tant es preocupa d’entendre-us,

que el seu desig del cos no es pot sentir

com a desig carnal, sinó que està com mort.

Llir entre cards, el meu poder no arriba

fins a poder fer-vos una corona invisible;

vós la mereixeu, perquè una corona visible

no s’ha de posar on s’ha produït un miracle.

(adaptació lliure del poema)