Les relacions afectives i sexuals heterosexuals són complicades, sobretot perquè se'ns educa depenent del sexe biològic.

L'educació que es dóna a les xiques sobredimensiona el paper de les emocions i fa que no puguen viure plenament la sexualitat si no és en un context amorós. Les xiques sempre han de dissimular que tenen desig, perquè si no seran considerades unes qualsevol; per això, s'han de convertir en les guardianes de la moral d'altres xiques, i han de frenar els xics, que se suposa no es poden controlar ells solets.

L'educació que es dóna als xics és molt més oberta; aquests no sols es declaren obertament sexuals, sinó que la vivència de la sexualitat és senyal de masculinitat. El problema és que han de demostrar que són masculins sempre, i això també és una càrrega molt pesada.

Que Tirant i Carmesina patiren aquesta diferent educació a l'edat mitjana és fins a cert punt normal; però que a l'actualitat continue passant, és molt, però que molt greu.

Malauradament, les coses no han canviat tant com voldríem, i molts xics usen la coacció i la violència per a aconseguir sexe o deixen en mans de les xiques posar fre a la seua sexualitat o responsabilitzar-se de les conseqüències dels seus actes.

Per la seua banda, moltes xiques donen sexe per a aconseguir amor o perquè creuen que han de complir amb un determinat model de relació, i critiquen altres xiques perquè són sexuals, sense entendre que és tirar pedres sobre la pròpia teulada, ja que un dels molts mals de l'educació sexual donada a les xiques és no permetre que es desenvolupen plenament en aquest terreny, reprimint-les, convertint-les en unes analfabetes sexuals. I als xics, en uns analfabets emocionals.

Si sou capaces de posar-vos les ulleres lila per a veure les relacions afectivosexuals del Tirant amb nous ulls, i també les dels nostres temps, el treball estarà molt ben fet.