activitat 5: poema LXXI

 

Així com aquell qui es veu prop de la mort,

quan corre mal temps i es troba perills per la mar,

i albira un lloc on es podria refugiar

i no hi arriba per la seua malvada sort,

m'esdevé a mi, que vaig passant afanys

i us veig bastant a remeiar els meus mals.

Desesperat d'acomplir els meus desigs,

aniré pel món proclamant el vostre orgull.

(adaptació de Fuster, J., Antologia poètica, L'ham)