En totes les creacions artístiques, la dona ha estat una figura recurrent, com a inspiradora i com a protagonista. Un exemple evident el teniu en la literatura trobadoresca: el poetes barons no solament van cantar les virtuts de les dones, sinó que se'n van declarar servidors i devots fins a la mort.  

Però a poc que sapigueu de la situació de la dona a l'Edat Mitjana, de segur que començareu a dubtar d'aquesta devoció, i potser arribeu a la conclusió que la imatge de la dona transmesa pels trobadors no correspon a la realitat, sinó a d'altres interessos.

D'altra banda, no puc deixar d'assenyalar un fet que molts llibres de text tracten només en un raconet, com si d'una anècdota es tractara. El fenomen és el següent: és un fet absolutament excepcional trobar, en un espai tan menut com Occitània i només en un segle, vint dones trobadores; en cap altre lloc va ocórrer i, a més, atesa l'escassa consideració que han tingut les produccions fetes per dones, de segur que en degué haver moltes més. 

Tot això que acabe de contar em desperta molts interrogants. Com pogué haver tantes dones poetes a l'Edat Mitjana? I per què solament a Occitània? Què portà els trobadors a enlairar les dones en una època de tanta discriminació?... 

Sabríeu contestar-me a aquestes qüestions? Difícilment, sense una mica de treball. Perquè per a acostar-nos a una obra de creació, hem de tenir en compte el moment en què s’ha fet i la persona que l’ha creada. Les poesies trobadoresques són producte del seu temps, i si voleu entendre-les i respondre les preguntes d'abans, caldrà que aprengueu també a interpretar el món social, amb les relacions de poder que s'hi estableixen i unes maneres de pensar  no sempre visibles al primer colp d'ull. 

Un dels meus objectius amb aquesta webquest és donar-vos les ferramentes perquè pugueu qüestionar les relacions de poder quan són injustes, i, si no és que sou uns misògins recalcitrants, -compte! que tant xics com xiques podeu ser masclistes-, de segur que veureu que les relacions de poder entre els sexes són clarament discriminatòries. Tal vegada l'objectiu siga massa alt o potser les activitats que he triat no us porten enlloc. Si és així, fruïu almenys amb aquests i aquestes mestres d'amor, que ens han ensenyat més del que imaginaríem. Com deia Fuster: L'amor és una invenció del segle XII i la dona i l'home occidental han estat fent l'amor i enamorant-se al dictat dels poetes, sense saber-ho i sense haver-los llegit. 

Tasca