Text d:

CDXXXV. GRÀCIES D’AMOR QUE FA TIRANT A LA REINA

[...] La reina dix [digué] a la Princesa:

-Senyora, veus ací lo cavaller vostre benaventurat, que la majestat vostra tant desitja. Així sia de vostra mercè que li façau bona companyia, tal com de vostra excel·lència s’espera, car no ignorau quants mals e treballs ha passats per atènyer la felicitat de l’amor vostra. Usau [Feu] sàviament, puix sou la discreció del món, que vostre marit és. E no pense la majestat vostra sinó en el present, que l'esdevenidor s'ignora quin serà.

Respòs la princesa:

-Germana falsa, no pensava jo jamés de vós així fos traïda. Mas tinc confiança de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplirà el vostre gran defalt [falta].

E no penseu que durant aquest parlament Tirant no estava ociós, ans les seues mans usaven de llur ofici. La Reina los lleixà [deixà] estar, e anà-se’n a dormir en un llit de repòs, que havia en la cambra. Com [Quan] la reina se’n fon anada, la Princesa dreçà les noves a Tirant, qui lo combat estrenyia [enduria], e féu-li principi de tals paraules:

CDXXXVI. COM TIRANT VENCÉ LA BATALLA E PER FORÇA D'ARMES ENTRÀ LO CASTELL

-Mon senyor Tirant, no canvieu en treballosa pena l'esperança de tanta glòria con és atènyer la vostra desitjada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra bel·licosa força, que les forces d'una delicada donzella no són a tal cavaller. No em tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats d'amor no es volen molt estrènyer [no han d'endurir-se]; no ab força, mas [sinó] ab ginyosos afalacs e dolços engans s’atenyen. Deixeu porfídia [l'obstinació], senyor; no siau cruel; no penseu açò ésser camp ni lliça d'infidels; no vullau cençre [vèncer] la que és vençuda de vostra benvolença: cavaller vos mostrareu damunt l'abandonada donzella. Feu-me [Cediu-me] part de la vostra homenia [virilitat] perquè us puga resistir. Ai, senyor! Com vos pot delitar [agradar] cosa forçada? Ai! E amor vos pot consentir que façau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. Guardau [Mireu], mesquina [desgraciada]! Que no deuen tallar les armes d'amor, no han de rompre, no deu nafrar [ferir] l'enamorada llança! Hajau [Tingueu] pietat, hajau compassió d'aquesta sola donzella! Ai cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau [Mireu], que vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercè [tindreu pietat] de mi? No sou Tirant! Trista de mi! Açò és lo que jo tant desitjava? Oh, esperança de la mia vida, vet la tua Princesa morta!

E no us penseu que, per les piadoses paraules de la Princesa, estigués [deixara] Tirant de fer son llavor, car en poca hora [temps] Tirant hagué vençuda la batalla delitosa e la Princesa reté les armes e abandonà’s mostrant-se esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l'hagués morta, e anà cridar la Reina que li vingués ajudar.

La Reina se llevà prestament, pres una ampolla d'aiguarròs e donà-li’n per la cara e li fregà los polsos, e així recobrà l’esperit [...].

Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, Edicions 62, tercera edició, Barcelona,1988

Qüestions:

1.   Com es comporta la reina amb la seua filla la princesa? Què li aconsella? Per què ho fa?

2.   Què vol Tirant amb Carmesina? I Carmesina de Tirant?

3.   Quantes vegades li diu “no” Carmesina? Quins arguments usa ell per a convèncer-la? I ella per a defensar-se?

4.   Ha estat plaent per als dos la primera relació coital? Com valoraries l’actuació dels dos?

5.   Com qualificaries la primera relació coital de Tirant i de Carmesina? Per què creus que passa així?