Text b:

CCXXXI. COM PLAERDEMAVIDA POSÀ A TIRANT EN LO LLIT DE LA PRINCESA

[...]

Com fon nit escura, Tirant vingué a la cambra de la Duquessa; e com l'Emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt alegre e pres a Tirant per la mà e porta’l-se’l, lo qual anava vestit ab gipó de setí carmesí, amb manto abrigat e ab una espasa en la mà. E Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un forat que hi havien fet perquè pogués alendar [respirar]. Lo bany que tenien allí aparella estava davant la caixa.

Aprés que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era, deixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragué [es retirà] en la sua cambra e les donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu retret, en aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa e deixà-la un poc oberta e posà roba dessús perquè neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar e Plaerdemavida li parà li siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quan havia filat deia-li:

–A la fe, senyora, si Tirant fora ací, si us tocava ab les sues mans així com jo faç, jo pens que ell ho estimaria més que si el faïen senyor del realme de França.

–No t'ho cregues tu això –dix la Princesa-, que més estimaria ell ésser rei que no tocar-me així com tu fas.

–Oh, Tirant senyor, e on sou vós ara? Com no sou ací prop perquè poguésseu veure e tocar la cosa que més amau en aquest món e en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora Princesa: jo els bese en nom de tu, qui ets dels cavallers del món lo millor. Vet ací los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ací les seues cristal·lines mamelles, que tinc cascuna en sa ma: bese-les per tu: mira com són poquetes [menudes], dures, blanques e llises. Mira, Tirant, vet ací lo seu ventre, les cuixes e lo secret. Oh, trista de mi, que, si fos home, ací voldria finir los meus darrers dies! Oh, Tirant, on ets tu ara? Per què no véns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant són dignes de tocar ací on jo toque, e altri no, car [perquè] aquest és bocí [degustació] no és [hi ha] negú [ningú] que no se’n volgués ofegar.

Tirant tot açò mirava, e prenia-hi lo major delit del món per la bona gràcia ab què Plaerdemavida ho raonava, e venien-li de grans temptacions de voler eixir de la caixa.

Com hagueren així un poc burlant, la Princesa entrà en lo bany e dix a Plaerdemavida que es despullàs e que entràs dins lo bany ab ella.

–No ho faré sinó ab una condició.

–Quina serà? –dix la princesa.

Respòs Plaerdemavida:

–Que comporteu [accepteu] que Tirant estiga una hora en lo vostre llit e que vós hi siau.

–Calla, que ets folla! –dix la princesa.

-Senyora, feu-me tanta la mercè que em digau, si Tirant una nit venia ací, que neguna de nosaltres no ho sabés, e el trobàsseu al vostre costat, què diríeu?

–Què li tenia de dir? –dix la princesa–. Pregar-lo hia que se n'anàs e si anar no se’n volia, ans deliberaria [decidiria] de callar que ésser difamada.

–A la mia fe, senyora –dix Plaerdemavida–, així ho faria jo.

[...]

Lo bany acabat, portaren a la Princesa la col·lació, que fon d’un parell de perdius ab malvasia de Càndia e aprés una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprés se posà en lo llit per dormir.

[...]

Com [Quan] totes foren adormides, Plaerdemavida llevà’s del llit e en camisa tragué a Tirant de la caixa, e secretament lo féu despullar que neguna no ho sentís. E a Tirant, tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.

–Quina cosa és aquesta? –dix Plaerdemavida–. No és [hi ha] home en lo món que sia animés en armes que no sia temerós entre dones. En les batalles no teniu temor de tots los hòmens del món, e ací tremolau per la vista d'una sola donzella? No temau cosa neguna, que jo seré tostemps ab vós e no me'n partiré.

–Per la fe que dec a Nostre Senyor Déu, jo seria més prest content d'entrar en lliça, en camp clos a tota ultrança, ab deu cavallers, que no cometre semblant acte.

[...]

Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc, Ed. 62

Qüestions:

1.  Què faria Carmesina si Tirant entrara a la seua habitació? Per què?

2.  De què acusa Plaerdemavida a Tirant? Actua bé tractant-lo així? Són normals els temors de Tirant?

3.  Actua Plaerdemavida com una bona amiga de Carmesina?

4.  Quin tipus de personatge és Plaerdemavida? És real?